pinya
1 1 f. [BO] [BOS] [LC] Òrgan fructífer dels pins, dels avets i d'altres coníferes, que conté les llavors, protegides per esquames llenyoses disposades helicoidalment, d'una manera densa, damunt una tija curta. Esberlar una pinya per treure'n els pinyons.
1 2 f. [BOS] Pinya del pi pinyer.
2 1 f. [BO] Òrgan o part vegetal en forma de pinya.
2 2 [AGA] pinya americana [o pinya tropical] Infructescència comestible de l'ananàs.
3 1 f. [AGA] [BOS] pinya blava Planta de la família de les liliàcies, bulbosa, de fulles cintiformes totes basals i flors d'un blau violaci, en inflorescència corimbiforme terminal, pròpia de les terres mediterrànies meridionals i de vegades cultivada als jardins (Scilla peruviana ).
3 2 [BOS] pinya groga Planta de la família de les crassulàcies, de tija un xic llenyosa i ramificada, fulles suculentes, espatulades i reunides en rosetes terminals i flors grogues, molt nombroses i en panícula compacta, originària del nord d'Àfrica i cultivada a les contrades litorals (Aeonium arboreum ).
3 3 [BOS] pinya de cardar borda Cardó.
3 4 [BOS] [LC] pinya de Sant Joan Planta herbàcia de la família de les compostes, de tija curta, fulles pinnatipartides o pinnatisectes, blanquinoses per sota, i flors purpúries o blanquinoses agrupades en capítols grossos amb aspecte de pinya, pròpia de contrades mediterrànies (Leuzea conifera ).
4 1 f. [LC] Conjunt de persones o coses unides o agregades estretament. Una colla d'amics, formar una pinya.
4 2 f. [AN] [JE] [LC] Conjunt de persones que sostenen el basament d'un castell humà.
5 f. [LC] agafar la pinya Embriagar-se.
6 f. [LC] Cop, especialment cop de puny.
7 f. [IT] [LC] Templàs.
8 f. [IMI] [ML] Massa esponjosa d'or o d'argent que resta després d'evaporar el mercuri amb què s'havia amalgamat l'or o l'argent.
9 1 f. [TRA] Nus fet al cap d'una corda teixint els seus blens.
9 2 [LC] [TRA] pinya de rosa Nus de pescador en forma de pom.
